Temple Expiatori de la Sagrada Família (Interior)

El Temple Expiatori de la Sagrada Família, conegut habitualment com la Sagrada Família, és un dels exemples més coneguts del modernisme català i un edifici únic al món, que ha esdevingut tot un símbol de la Ciutat Comtal. Obra inacabada de l'arquitecte català Antoni Gaudí, és al barri de la Sagrada Família, al districte de l'Eixample de la ciutat.
La Sagrada Família és una mostra de la plenitud artística de Gaudí: hi va treballar durant la major part de la seva carrera professional, però, especialment, en els darrers anys, quan va arribar a la culminació del seu estil naturalista, amb una síntesi de totes les solucions i estils provats fins aleshores. Gaudí va aconseguir una perfecta harmonia en la interrelació entre els elements estructurals i els ornamentals, de tal manera que totes les arts s'integrarven en un conjunt estructurat i lògic.
Des del 1915 Gaudí va dedicar-se d'una manera gairebé exclusiva a la Sagrada Família, obra que significa la síntesi de tota la seva evolució arquitectònica, ja que hi va aplicar totes les seves troballes experimentades anteriorment a la cripta de la Colònia Güell. Després de la realització de la cripta i l'absis, encara en estil neogòtic, Gaudí va concebre la resta del temple en un estil orgànic, amb imitació de les formes de la natura, on hi abunden les formes geomètriques reglades. L'interior sembla un bosc, amb un conjunt de columnes arborescents inclinades, de forma helicoïdal, amb la qual cosa es crea una estructura alhora simple i resistent. En vida d'Antoni Gaudí (1852-1926) només es van completar la cripta, l'absis i, parcialment, la façana del Naixement, de la qual només va veure'n conclosa la torre de Sant Bernabé.
En aquest temple, l'arquitecte va concebre una minuciosa simbologia dintre d'un poema místic amb grans audàcies constructives formals, com en la seva forma de concebre l'estructura amb l'arc parabòlic, també anomenat funicular de forces, combinant el tractament escultòric naturalista amb l'abstracció de les torres.
És el monument més visitat d'Espanya, per davant de l'Alhambra o el Museu del Prado, amb 3,7 milions de visitants l'any 2015. L'obra realitzada per Gaudí, és a dir, la cripta, l'absis i la façana del Naixement, van ser declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2005.
El concepte de temple expiatori fa que la seva realització s'efectuï a partir de donatius, fet que ha provocat que de vegades s'hagin hagut de paralitzar les obres. Tanmateix, des de la dècada de 1990 l'afluència de visitants i el gran renom mundial han fet canviar la situació econòmica i les obres han pres una forta embranzida.
La Sagrada Família va ser dedicada basílica menor pel papa Benet XVI el 7 de novembre de 2010. Malgrat que no és una catedral, diverses fonts l'han denominat la Catedral d'Europa pel caràcter universal que Gaudí volia donar-li.