Barcelona sempre és bona

Barcelona està organitzada en deu districtes, un mosaic -un "trencadís"- de deu peces que juntes conformen un fresc viu, palpitant i harmònic. Des de les faldes del Tibidabo fins al mar Mediterrani es despleguen deu Barcelones amb els seus peculiars barris que hauràs de descobrir per comprendre una ciutat amb dos mil anys d'història, oberta al món, en la qual conviuen coneixement, diversió, cultura, creativitat, tradició i avantguarda... Gaudeix de Barcelona!

dimecres, 10 de maig del 2023

La Monumental

La  Monumental de Barcelona és una plaça on es va practicar la tauromàquia entre el 12 d'abril del 1914 i el 25 de setembre del 2011. Està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local.

L'apogeu dels toros a Barcelona va motivar que els empresaris Luis del Castillo, Rafael Alba i Abelardo Guarner decidissin construir una nova plaça de toros a l'eixample, en uns terrenys de la família de Pere Milà i Camps, home de negocis i diputat a les Corts Espanyoles, conegut per ser el propietari de la casa Milà. El 1914, la nova instal·lació va entrar en funcionament amb el nom de Sport. L'edifici, obra de Joaquim Raspall, tenia una façana d'estil noucentista.

Poc després, l'èxit dels espectacles taurins van provocar una remodelació i ampliació, que es va encarregar a l'arquitecte Ignasi Mas i Morell, en col·laboració amb Domènec Sugranyes, els quals varen afegir una corona exterior acabada el 1916, que és la façana que actualment veiem d'estil mudèjar i romà d'Orient, amb un aire modernista. Quan van concloure aquestes obres, encara es veia perfectament la quadrícula de l'Eixample dibuixada per Ildefons Cerdà. Des del primer moment, la Monumental adquirí un gran prestigi per la categoria dels cartells que oferia, sent considerada una de les tres places més prestigioses d'Espanya, juntament amb la plaça de Las Ventas de Madrid i La Maestranza de Sevilla.

Durant la guerra civil la plaça de toros va acollir, els primers temps, mítings de dirigents republicans. Les escasses curses de braus d'aquell moment s'havien fet a les Arenes, fins que la Direcció General de Seguretat les havia prohibit. Durant la segona meitat de la guerra, la Monumental va esdevenir un garatge i magatzem de ferralla, i se'n van treure part dels bancs de fusta per construir unes rampes de ciment per les quals circulaven els vehicles.

Per l'arena van passar els millors toreros de totes les èpoques, vivint el seu màxim moment d'esplendor durant les dècades del 1940 i el 1950, amb dues i fins a tres corrides setmanals. La plaça va ser propietat de la família Milà i Camps fins que el 1946 la vídua de Pere Milà la va vendre a l'empresari taurí Pere Balañá i Espinós. Als anys 1970 l'activitat taurina es va reduir, a causa dels canvis socials i a l'eclosió de la consciència animalista, fins que a finals del segle xx l'aparició de José Tomás li va reportar noves tardes de glòria.

L'última cursa de toros s'hi celebrà el 25 de setembre del 2011, durant la Festa Major de Barcelona, tres mesos abans de l'entrada en vigor de l'abolició de les curses de braus a Catalunya, acordada pel Parlament de Catalunya. Va ser l'última plaça de Barcelona on es van celebrar curses de braus, després de la desaparició de la "Plaza de El Torín", inaugurada el 1834 al barri de la Barceloneta i tancada el 1923, i la plaça de les Arenes, inaugurada el 1900 a la Plaça d'Espanya i activa fins al 1977. A més d'esdeveniments taurins, la Monumental ha estat escenari d'actes musicals, polítics i espectacles de circ.