Barcelona sempre és bona

Barcelona està organitzada en deu districtes, un mosaic -un "trencadís"- de deu peces que juntes conformen un fresc viu, palpitant i harmònic. Des de les faldes del Tibidabo fins al mar Mediterrani es despleguen deu Barcelones amb els seus peculiars barris que hauràs de descobrir per comprendre una ciutat amb dos mil anys d'història, oberta al món, en la qual conviuen coneixement, diversió, cultura, creativitat, tradició i avantguarda... Gaudeix de Barcelona!

dijous, 11 de febrer de 2021

Un passeig per l'avinguda del Tibidabo

 El metge barceloní Salvador Andreu, que havia fet fortuna amb unes famoses pastilles per a la tos, va projectar una urbanització que havia d’ocupar el vessant mar de la muntanya del Tibidabo. El resultat va ser l’actual avinguda del Tibidabo, amb mansions a banda i banda del carrer. Va dissenyar un model de ciutat jardí que va atreure les famílies més adinerades de la ciutat.

El mateix doctor Andreu vivia en aquest carrer, que tenia com a atractiu principal la tranquil·litat i l’aire pur per la proximitat amb la natura. Va residir a la finca del número 17 fins que va esclatar la Guerra Civil i la casa es va convertir en l’ambaixada de la Unió Soviètica, que es va traslladar de Madrid a Barcelona per motius de seguretat. Va ser llavors que al soterrani s’hi va construir un búnquer on els treballadors soviètics podien arribar a viure i treballar fins a dues setmanes en cas de bombardejos intensos. Un cop acabat el conflicte la família va tornar a la casa.

El compositor i pianista Enric Granados disposava d’un auditori al número 18 de l’avinguda, on interpretava les seves obres davant els representants més destacats de la burgesia. Va ser el mateix doctor Andreu qui li va fer construir, a més d’un petit apartament al pis superior, on el músic va crear algunes de les seves obres. Aquesta finca es va convertir més endavant en la seu de La Voz de España, un dels primers i més importants estudis de doblatge de l’Estat.

Passejar per l’avinguda del Tibidabo és viatjar a una època senyorial i burgesa decorada amb cases dissenyades pels arquitectes més reconeguts de l’època: Josep Puig i Cadafalch, Joan Rubió i Bellver, Enric Sagnier o Adolf Ruiz Casamitjana. La Casa Roviralta, també coneguda com el Frare Blanc, és una obra modernista de Rubió i Bellver. Està situada al número 31 i actualment és un restaurant. La casa Fornells, al número 35, és un disseny del mateix arquitecte; té aires medievals i hi predomina el totxo. La casa Arnús, visible des de molts punts de la ciutat, és el punt final d’aquesta urbanització ideada per un metge que encara manté el caire burgès de fa un segle. (Font: LA VANGUARDIA Mon-Barcelona)



CASA ROVIRALTA.- La casa Roviralta, també coneguda com el Frare Blanc, és un edifici modernista, obra de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, situat al número 31 de l'avinguda del Tibidabo, al barri Sant Gervasi - la Bonanova de Barcelona.

Originàriament era una masia que durant anys va ser ocupada pels frares dominics, motiu pel qual també es coneix com a "Frares Blancs". Al 1903 la casa va ser adquirida per Teodor Roviralta. Joan Rubió i Bellvere va ser l'encarregat de portar a terme la reforma de la casa, que va durar fins al 1913. L'any 1914 va guanyar el primer premi del Concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona. Actualment és la seu d'un restaurant; tot i que els espais han perdut la seva funció original i avui funcionen como a menjadors, encara conserven els seus elements més destacats com la fusteria i les xemeneies.

L'edifici forma part del nucli inicial de cases que des de 1899 van anar construint-se en la nova urbanització de la ciutat-jardí del Tibidabo promoguda per Salvador Andreu i la Societat Anònima el Tibidabo. Teodor Roviralta va ser un dels accionistes de la societat, juntament amb el propi Salvador Andreu, Ròmul Bosch i Alsina, Romà Macaya i altres membres de la burgesia barcelonina de l'època. (Font: Viquipèdia)







CASA BERNAT I CREUS ó TORRE IGNACIO PORTABELLA.- El 1905 el mestre d'obres Josep Pérez Terraza projectava aquesta torre per als pintors decoradors Bernat i Creus, establerts en el Passeig de Gràcia i propietaris també del solar contigu. La construcció va acabar el 1906 i seria una de les últimes obres de Pérez Terraza ja que moria a l'octubre d'aquest any.

La torre és un exemple clar del modernisme català amb carreus falsos a la façana, esgrafiats, pintures, torreta, decoració floral i un elaborat treball de forja en el reixat que circumda el solar.

La propietat després va passar a Ignacio Portabella.

El 2006 l'empresa CLAR va restaurar la façana, especialment les pintures al·legòriques a les estacions que es troben en el pis superior. En aquestes pintures es poden veure les activitats d'un grup de noies en cadascuna de les estacions: recollint flors a la primavera; la sega i la recollida del blat a l'estiu; la recollida del raïm a la tardor i de passeig ben tapades a l'hivern. Aquestes pintures podrien ser obra dels mateixos propietaris. (Font: vptmod.blogspot.com)





CASA AVINGUDA TIBIDABO, 23


CASA FORNELLS.- Habitatge unifamiliar de 1903, obra de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, que, per l'època en què va ser construït i pels materials i elements formals, hem de qualificar com a modernista amb unes façanes de forta influència medievalista.
Popularment coneguda com "la mona de pasqua" aquesta casa va ser una de les primeres de la urbanització del Tibidabo. El treball del projecte en planta es resol de manera senzilla, col-locant espais rectangulars un al cantó del l'altre, sense passadissos. Aquests rectangles quan es treballen en secció aconsegueixen gran riquesa especial tant per l'ús de terrasses com per la pèrdua de superficie en planta que es va produint a mesura que es pugen els pisos. L'edifici es corona amb la torre mirador que comença en els dos quadrats que són els balcons del primer pis.




COTXERES TRAMVIA BLAU






MÉS COSES



dimecres, 15 de gener de 2020

Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya està situada en el recinte urbà que comprèn els edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu, juntament amb la Casa de la Convalescencia i l'edifici de l'antic Col·legi de Cirurgia. Durant més de cinc-cents anys, aquest complex va ser el centre del passat sanitari de Barcelona.
L’Amfiteatre Anatòmic de Barcelona és un dels elements més curiosos i destecats que es troben dins la seu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, coneguda també per les sevas sigles, RAMC. Tot i tratar-se d’un dels llocs més interessants de Barcelona i que la seva visita ajuda a conèixer de primer mà tant una época pasada i apassionant de la ciutat com, més específicament, la historia i evolución de la medicina a Catalunya i Espanya, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya segueix sent una de les sorpreses que amaga Barcelona, sent encara una gran desconeguda per a molts Barcelonins.
L’edifici que alberga la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i on es troba l’Amfiteatre Anatòmic de Barcelona del segle XVIII forma part del complex de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, que va estar operatiu durant 6 segles, des de l’any 1401 fins al 1929, momento en el qual es va convertir en l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, traslladant-se fins el nou Districte de l’Eixample. L’edifici és una extensió del complex hospitalari, projectat per donar un espai a una nova institución, el Real Colegio de Cirugía de Barcelona. Va ser construït per l’arquitecte Ventura Rodriguez amb pedra de la muntanya de Montjuïc en un, per aquells temps, novedós i sobri estil neoclàssic. Tot i això l’edifici també compta amb alguns detalls arquitectònics barrocs, més propis de l’època en la qual va ser projectat. Després de dos anys de treballs, l’edifici es va inaugurar l’any 1764.
El Real Colegio de Cirugía de Barcelona, els membres de la qual treballaven i impartien classes a l’Amfiteatre Anatòmic, es va transformar en la Facultat de Medicina l’any 1843, encara que no va ser fins a uns anys mes tard, concretement al 1907, quan aprofitant la inauguració de l’Hospital Clínic es va trasladar fins a unes dependències molt més àmplies i modernes del nou hospital. Finalment, l’any 1929, l’edifici va ser cedit a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, actual Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
L’Amfiteatre Anatòmic de Barcelona, igual que l’edifici en el qual es troba, data del segle XVIII i es va projectar per proporcionar al recentment creat Real Colegio de Cirugía de Barcelona un espai en el qual poder treballar. L’Amfiteatre, de forma circular i amb una cúpula on es recorden alguns dels personatges més il-lustres de la medicina a Catalunya, es troba coronat per una meravellosa i espectacular làmpada. Al centre de l’amfiteatre es troba la taula de marbre original en la qual es realitzaven disseccions humanes amb interessos cien tífics. Així doncs, el profesor es disposava al centre, al costat de la taula de marbre on es trobava el cadáver o les peces anatòmiques, mentre els estudiants observaven i prenien notes des del seients que, realitzats en fusta i tallades en estil Rococó per les experimentades mans de l’artesà Llorenç Rosselló, són un altre dels elements destecats de l’amfiteatre.
No totes les persones que observaven aquestes disseccions i classes sobre anatomía humana eren estudiants, per aquest motiu es va adequar un espai en la part superior des d’on, a través d’unes gelosies, els assistents ocasionals, entre els quals de vegades es trobaven alguns membres destacats de les famílies més importants de Barcelona, podien satisfer la seva curiositat sense correr el risc de ser vistos.
La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya ha comptat al llarg de la seva historia, tot i que amb noms diversos de la institució, amb acadèmics i col-laboradors d’una gran importancia. D’entre tots ells, segurament el més conegut sigui Santiago Ramón y Cajal, catedràtic de la Facultat de Medicina i premi Nobel de Medicin l’any 1906, gràcies als seus estudis sobre l’estructura del sistema nerviós en la medicina. Altres noms destacats que mantenen una estreta relació amb l’edefici o la institución són; Pere Virgili, Antoni de Gimbernat, Miquel de Servet i Pere Mata i Fontanet.
Font: irBarcelona





Jaume Ferran i Clua fou un il·lustre metge i bacteriòleg català, que descobrí un vaccí contra el còlera. Posteriorment va continuar investigant i elaborà el vaccí antitífic, l'antiràbic i un altre contra la tuberculosi. (1851-1929)