Barcelona sempre és bona

Barcelona està organitzada en deu districtes, un mosaic -un "trencadís"- de deu peces que juntes conformen un fresc viu, palpitant i harmònic. Des de les faldes del Tibidabo fins al mar Mediterrani es despleguen deu Barcelones amb els seus peculiars barris que hauràs de descobrir per comprendre una ciutat amb dos mil anys d'història, oberta al món, en la qual conviuen coneixement, diversió, cultura, creativitat, tradició i avantguarda... Gaudeix de Barcelona!

dimecres, 15 de gener de 2020

Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya està situada en el recinte urbà que comprèn els edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu, juntament amb la Casa de la Convalescencia i l'edifici de l'antic Col·legi de Cirurgia. Durant més de cinc-cents anys, aquest complex va ser el centre del passat sanitari de Barcelona.
L’Amfiteatre Anatòmic de Barcelona és un dels elements més curiosos i destecats que es troben dins la seu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, coneguda també per les sevas sigles, RAMC. Tot i tratar-se d’un dels llocs més interessants de Barcelona i que la seva visita ajuda a conèixer de primer mà tant una época pasada i apassionant de la ciutat com, més específicament, la historia i evolución de la medicina a Catalunya i Espanya, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya segueix sent una de les sorpreses que amaga Barcelona, sent encara una gran desconeguda per a molts Barcelonins.
L’edifici que alberga la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i on es troba l’Amfiteatre Anatòmic de Barcelona del segle XVIII forma part del complex de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, que va estar operatiu durant 6 segles, des de l’any 1401 fins al 1929, momento en el qual es va convertir en l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, traslladant-se fins el nou Districte de l’Eixample. L’edifici és una extensió del complex hospitalari, projectat per donar un espai a una nova institución, el Real Colegio de Cirugía de Barcelona. Va ser construït per l’arquitecte Ventura Rodriguez amb pedra de la muntanya de Montjuïc en un, per aquells temps, novedós i sobri estil neoclàssic. Tot i això l’edifici també compta amb alguns detalls arquitectònics barrocs, més propis de l’època en la qual va ser projectat. Després de dos anys de treballs, l’edifici es va inaugurar l’any 1764.
El Real Colegio de Cirugía de Barcelona, els membres de la qual treballaven i impartien classes a l’Amfiteatre Anatòmic, es va transformar en la Facultat de Medicina l’any 1843, encara que no va ser fins a uns anys mes tard, concretement al 1907, quan aprofitant la inauguració de l’Hospital Clínic es va trasladar fins a unes dependències molt més àmplies i modernes del nou hospital. Finalment, l’any 1929, l’edifici va ser cedit a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, actual Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
L’Amfiteatre Anatòmic de Barcelona, igual que l’edifici en el qual es troba, data del segle XVIII i es va projectar per proporcionar al recentment creat Real Colegio de Cirugía de Barcelona un espai en el qual poder treballar. L’Amfiteatre, de forma circular i amb una cúpula on es recorden alguns dels personatges més il-lustres de la medicina a Catalunya, es troba coronat per una meravellosa i espectacular làmpada. Al centre de l’amfiteatre es troba la taula de marbre original en la qual es realitzaven disseccions humanes amb interessos cien tífics. Així doncs, el profesor es disposava al centre, al costat de la taula de marbre on es trobava el cadáver o les peces anatòmiques, mentre els estudiants observaven i prenien notes des del seients que, realitzats en fusta i tallades en estil Rococó per les experimentades mans de l’artesà Llorenç Rosselló, són un altre dels elements destecats de l’amfiteatre.
No totes les persones que observaven aquestes disseccions i classes sobre anatomía humana eren estudiants, per aquest motiu es va adequar un espai en la part superior des d’on, a través d’unes gelosies, els assistents ocasionals, entre els quals de vegades es trobaven alguns membres destacats de les famílies més importants de Barcelona, podien satisfer la seva curiositat sense correr el risc de ser vistos.
La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya ha comptat al llarg de la seva historia, tot i que amb noms diversos de la institució, amb acadèmics i col-laboradors d’una gran importancia. D’entre tots ells, segurament el més conegut sigui Santiago Ramón y Cajal, catedràtic de la Facultat de Medicina i premi Nobel de Medicin l’any 1906, gràcies als seus estudis sobre l’estructura del sistema nerviós en la medicina. Altres noms destacats que mantenen una estreta relació amb l’edefici o la institución són; Pere Virgili, Antoni de Gimbernat, Miquel de Servet i Pere Mata i Fontanet.
Font: irBarcelona





Jaume Ferran i Clua fou un il·lustre metge i bacteriòleg català, que descobrí un vaccí contra el còlera. Posteriorment va continuar investigant i elaborà el vaccí antitífic, l'antiràbic i un altre contra la tuberculosi. (1851-1929)










































diumenge, 22 de desembre de 2019

Parlament de Catalunya

El Parlament de Catalunya es l’òrgan legislatiu i de control polític de la Generalitat de Catalunya, que representa el poble dins aquesta institució de govern.
Fou creat per l’Estatut de Catalunya aprovat per les corts de la República pel setembre de l’any 1932 i els seus poders eren relativament amplis en el context definit per les fórmules autonomistes republicanes. Les eleccions de diputats per a la seva constitució —les úniques que es pogueren celebrar, per tal com la renovació quinquennal prevista coincidí amb la Guerra Civil— tingueren lloc el 20 de novembre de 1932.
Restablert per l’Estatut de Catalunya del 1979  com a assemblea legislativa de la comunitat autònoma i peça clau de la nova Generalitat, l’estructura, l’organització i el funcionament del Parlament foren molt influïts pels de les Corts Constituents de la República i són homologables als dels parlaments contemporanis de les democràcies liberals.
Li pertoca, a més de fer les lleis i d’elegir entre els seus membres el president de la Generalitat, impulsar i controlar l’acció política i de govern en l’àmbit de les seves competències; el formen 135 diputats, elegits amb criteris de representació proporcional per un període de quatre anys.
Les primeres eleccions tingueren lloc el 20 de març de 1980 i el Parlament es constituí el 10 d’abril del mateix any.
Físicament, el Parlament de Catalunya és al parc de la Ciutadella de Barcelona, on ocupa l’arsenal de l’antiga fortificació feta construir per Felip V en finalitzar la guerra de Successió i en ocupar l’exèrcit borbònic la ciutat de Barcelona.
Després de l’enderrocament de la fortificació (1869) i la construcció del parc de la Ciutadella en el seu lloc, l’arsenal fou, juntament amb el palau del governador i la parròquia militar, l’únic edifici conservat. Construït pel mateix arquitecte de la Ciutadella, Jorge Próspero de Verboom, l’arsenal ocupa una superfície de 5.532 m2, repartits en dues plantes i golfes. Es disposa en dues grans naus en creu, amb un pavelló central coronat per una cúpula. Els espais entre els quatre braços de la creu els ocupen quatre patis. La planta baixa del cos central i dels extrems és formada per un porxo a base d’un seguit d’arcades. L’edifici és de pedra de Montjuïc i de rajola vermella.
El 1889 l’Ajuntament de Barcelona inicià les obres per a convertir l’edifici en palau reial, i amb aquesta finalitat el blasó d’armes dels Borbó fou traslladat d’una de les portes d’accés de la Ciutadella a la façana principal. En les obres de remodelació, dirigida per l’arquitecte municipal de la ciutat Pere Falqués, s’obriren tres balcons a l’altura del primer pis, es decorà la façana amb esgrafiats, s’alçà el cos central de l’edifici i es col·locà al mig de la façana l’escut de pedra de la porta del Socors de la Ciutadella.
Bé que l’any 1894 fou habilitat com a residència de la reina regent Maria Cristina d’Àustria, aquesta hi renuncià, i l’any 1900 el consistori aprovà destinar-lo a Museu Municipal d’Art, i amb aquesta finalitat hom hi afegí dues ales laterals i decorà les façanes amb vint-i-quatre bustos d’artistes catalans i de persones relacionades amb la història de l’art català, ampliació inaugurada el 1915. El 1927 hom hi construí el jardí actual, centrat per un estany amb una rèplica de l’escultura Desconsol, de Josep Llimona.
Cedit el 14 d’octubre de 1932 com a seu del Parlament de Catalunya, el decorador Santiago Marco, dirigí les obres d’adaptació i decoració, que coordinà el conseller de Governació Josep Tarradellas, el qual, seguint instruccions del president de la Generalitat, Francesc Macià, feu cobrir l’escut d’armes dels Borbó amb les quatre barres. La sessió inaugural tingué lloc el 6 de desembre de 1932.
Després de la Guerra Civil Espanyola, les autoritats franquistes convertiren el Palau del Parlament en caserna, fins que l’any 1945 hi fou instal·lat el Museu d’Art Modern i, posteriorment, altres institucions, com el Gabinet Numismàtic i la Biblioteca dels Museus d’Art. Durant trenta-set anys el Saló de Sessions fou clausurat i hom en prohibí l’accés. A la façana principal, les quatre barres foren novament substituïdes per l’escut d’armes borbònic.
Després del franquisme, i restablert l’autogovern català, recuperà les funcions com a seu del Parlament català a partir de la primera legislatura (1980), formalitzades l’any 1999 amb la cessió del palau en qualitat de cambra legislativa catalana a la Generalitat de Catalunya per l’Ajuntament de Barcelona.
La cessió permeté successives ampliacions i adequacions de l’edifici fins al setembre del 2004, data a partir de la qual es dedica íntegrament a usos parlamentaris. L’any 2006 els presidents de la Generalitat i del Parlament, i l’alcalde de Barcelona signaren un nou acord per a la construcció d’un edifici adjacent al Parlament de Catalunya que n’ampliava les dependències.
El 10 de setembre de 2012, arran d’un acord de la mesa del Parlament adoptada el mes de maig, foren inaugurades les quatre barres a la façana principal, que taparen novamen l’escut d’armes dels Borbó.
Font: enciclopèdia.cat


Desconsol, de Josep Llimona




La Pietat, de Ferran Ventura

Entrada principal

Escala d'honor


Dona asseguda, de Lluís Cera i Bernad








Creuer central





'7 de novembre', d'Antoni Tàpies
Amb aquesta obra el pintor va homenatjar les prop de tres-centes persones que el 7 de novembre de 1971 es van reunir clandestinament a l'església de Sant Agustí de Barcelona per constituir l'Assemblea de Catalunya, amb la voluntat d'acabar amb la dictadura i obrir un camí de transició amb un programa de mínims, que va cristal·litzar en la consigna “Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia”.


Saló gris dels passos perduts



Saló dels canelobres





Saló rosa dels passos perduts




Saló de plens

Mesa presidencial

Sala auditori