Barcelona està organitzada en deu districtes, un mosaic -un "trencadís"- de deu peces que juntes conformen un fresc viu, palpitant i harmònic. Des de les faldes del Tibidabo fins al mar Mediterrani es despleguen deu Barcelones amb els seus peculiars barris que hauràs de descobrir per comprendre una ciutat amb dos mil anys d'història, oberta al món, en la qual conviuen coneixement, diversió, cultura, creativitat, tradició i avantguarda... Gaudeix de Barcelona!

dissabte, 12 de gener de 2019

Palau de la Generalitat de Catalunya

El Palau de la Generalitat és la seu de la Presidència i del Govern de Catalunya. A l'interior, s'hi manté la intensa activitat pròpia d'un govern. En aquest edifici es prenen decisions que afecten la vida dels catalans i les catalanes.
També s'hi acullen els actes polítics i institucionals més rellevants del país: reunions d'alt nivell, visites institucionals, lliuraments de medalles i guardons, audiències, recepcions...

La Generalitat és el nom popular d'un organisme polític existent des de l'època baix medieval, la Deputació del General de Catalunya. En essència era una estructura de govern dependent de les Corts catalanes, assemblea parlamentària que representava el general del país. Pactada entre els actors polítics de l'època, és considerada entre les primeres més liberals i democràtiques en el context de l'Europa del seu temps.
Fou una institució que s'anà erigint de manera progressiva. S'originà a partir d'una comissió de les Corts catalanes que passà de ser eventual a permanent. Aquestes Corts les consolidà el rei Jaume I al segle XIII, i esdevingueren, durant més de 400 anys, unes assemblees parlamentàries que representaren el general del país. És a dir, els tres braços o grups de poder organitzats del territori en l'edat mitjana i moderna: l'eclesiàstic, el nobiliari, i el de les poblacions reials. Cada Cort la convocava el rei, s'hi deliberava i es pactaven tributs, lleis i els límits de la potestat reial.
La Generalitat va ser l'òrgan permanent que gestionava aquests acords, sobretot la recaptació de les contribucions econòmiques destinades a lliurar el donatiu pactat al monarca. Aviat emeté deute públic i arribà a tenir forces armades pròpies, de mar i terra. No depenia directament de la Corona i actuava com a garant de la preservació i defensa de les lleis i els interessos dels catalans.
S'ha convingut a assenyalar l'origen de la institució l'any 1359, quan el rei Pere el Cerimoniós convocà la Cort de Cervera per a obtenir diners i poder fer front a la invasió dels territoris de la corona per part de les tropes castellanes de Pere el Cruel. La gravetat de la situació menà a enfortir la Generalitat i fer-la permanent, de manera que a partir d'aquest any s'inicià la llista de diputats que la governaren de manera col·legiada. La tradició establerta considera, però, com a president el diputat eclesiàstic de cada torn. Així s'inicià la llista amb Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona, primer president de la Generalitat de Catalunya.
La institució va existir de forma plenament consolidada des del 1359 fins al 1714 quan, a causa de la derrota militar de Catalunya en l'anomenada Guerra de Successió -culminada l'11 de setembre amb la presa de Barcelona-, el rei d'Espanya, Felip V, la va suprimir. Des d'aleshores, arreu dels antics territoris de la Corona catalanoaragonesa foren imposades les lleis de Castella, amb les formes de govern pròpies de la monarquia absoluta.
L'any 1931 es pactà amb l'Estat espanyol una nova forma d'autogovern que prengué el nom de Generalitat de Catalunya, assumint el sentit històric i polític de l'antiga institució. Es mantingué a l'exili després de la guerra del 1936-1939 fins que el 1977, amb l'adveniment de la democràcia, va tornar a ser reconeguda de ple dret.





Pati gòtic






Galeria gòtica





Capella de Sant Jordi








Pati dels Tarongers








Sala Torres Garcia




Sala Josep Tarradellas




Saló de Sant Jordi








Escala d'honor


Oli de Montserrat Gudiol


Sala de conferècies




Sala de premsa



Porta principal - Plaça de Sant Jaume




Relleu de Sant Jordi del carrer del Bisbe

1 comentari:

  1. Imatges, algunes d'elles, mil vegades vistes per televisió, que sota la teva mirada buscant l'enquadrament i el detall permeten gaudir de la bellesa de Palau.
    Magnífic treball, Llorenç.

    Una abraçada.

    ResponElimina