Barcelona està organitzada en deu districtes, un mosaic -un "trencadís"- de deu peces que juntes conformen un fresc viu, palpitant i harmònic. Des de les faldes del Tibidabo fins al mar Mediterrani es despleguen deu Barcelones amb els seus peculiars barris que hauràs de descobrir per comprendre una ciutat amb dos mil anys d'història, oberta al món, en la qual conviuen coneixement, diversió, cultura, creativitat, tradició i avantguarda... Gaudeix de Barcelona!

divendres, 20 de maig del 2016

Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un convent de l'orde de les clarisses situat al barri de Pedralbes de Barcelona. Els seus edificis formen un notable conjunt monumental d'estil gòtic. Des del mes de març del 2012, el Monestir de Pedralbes és un centre patrimonial adscrit a l'Institut de Cultura de Barcelona.
El monestir va ser fundat pel rei Jaume el Just i per la seva esposa Elisenda de Montcada el 1326, amb la intenció que servís de lloc de retir per la reina en el moment d'enviudar, que es preveia proper per l'edat i la salut del rei. El monestir es va inaugurar amb una missa solemne el 3 de maig de 1327. Albergava una comunitat de monges clarisses, formada en la seva major part per filles de nobles. La reina va posar especial interès en aquest monestir al qual va dotar de diversos privilegis. Gràcies a un d'aquests privilegis, el monestir quedava sota la protecció directa de la ciutat, a través del Consell de Cent, que es comprometia a defensar-lo en cas de perill.
La mateixa Elisenda va fer construir un palau annex al qual es va traslladar en morir el seu marit, el 1327. Elisenda va residir al palau del monestir fins al moment de la seva mort el 1364. Malgrat que la mateixa reina va ordenar al seu testament que l'edifici fos derruït després de la seva defunció, l'any 1972 Maria Assumpta Escudero i Ribot va considerar que havia descobert les restes del Palau dins del mateix monestir de Pedralbes al costat del dormitori de les monges, si bé d'altres investigadors han proposat hipòtesis alternatives sobre la situació del palau, més obert a l'exterior. Des del 1329 hi va haver al monestir una petita comunitat de frares franciscans (inicialment sis) per cuidar-se de l'espiritualitat de les monges; aquests frares s'allotjaven a l'edifici conegut com el conventet.

 
























































2 comentaris:

  1. Excelente.
    Me han gustado mucho las de inerior.
    Felicidades y gracias.

    Andrés.

    ResponElimina
  2. Gracias a ti. Me alegro que te haya gustado. Buen fin de semana.

    ResponElimina