No hi ha dades
exactes sobre la data de construcció, si bé se li atribueix l'any 911, que és la data que
figura a la làpida trobada al monestir i corresponent a la tomba de Guifré II, a qui s'atribueix la seva fundació.
Es creu també que
el comte va iniciar la construcció d'una església sobre les restes d'un antic
edifici religiós i hi va establir una comunitat de monjos benedictins.
El monestir era
fora de la protecció de les muralles de la ciutat, d'aquí el seu nom, ja que es
trobava al mig del camp.
Les primeres
notícies documentades sobre Sant Pau del Camp són del 977. Només sabem que en
aquell moment l'abat que hi havia al capdavant del convent era Ató. Com que era
fora del recinte emmurallat, el monestir va esdevenir un blanc fàcil per als
atacants. Així, el 985,
les tropes d'Almansor el van atacar; va
quedar destruït gairebé completament i fou abandonat per la comunitat. A partir
d'aquella data va passar a ser una simple església dedicada a sant Pau.
El 1096 va començar la
restauració de l'edifici i s'hi va instaurar una nova comunitat. Malgrat tot,
el monestir fou novament atacat el 1114. Tres anys després,
el matrimoni format per Geribert Guitard i Rotlendis en van fer una nova
restauració i van unir el monestir, en qualitat de priorat,
al de Sant Cugat del Vallès.
Al segle XIV es
va construir una nova muralla de la ciutat i Sant Pau del Camp va quedar
finalment englobada dins el recinte emmurallat. El1508, el monestir es va
unir al de Montserrat fins que el 1593 es va tornar a
unir, també en forma de priorat, al de Sant Cugat.
El 1617 es va unir
definitivament a un altre monestir, el de Sant Pere de la Portella, situat al Berguedà.
El 1672 s'hi
va instal·lar el noviciat de la Congregació Claustral Tarraconense, que abans
era a Lleida,
i es va iniciar l'època de major esplendor del cenobi. La comunitat va
abandonar definitivament Sant Pau del Camp el 1835, amb la llei de desamortització de
Mendizábal, que va comportar l'exclaustració. El darrer abat va serJoan de Safont i de Ferrer, home certament
polifacètic: teòleg, matemàtic, astrònom, filòsof, catedràtic de la Universitat
de Barcelona i membre de l'Acadèmia de Bones Lletres.
A partir
d'aleshores el monestir va passar per diversos usos. El 1842 va esdevenir una
escola, mentre que entre el 1855 i
el 1890 es
convertia en caserna militar. El 1879 fou declarat
Monument Nacional gràcies a la intervenció de diversos ciutadans, entre els
quals Víctor Balaguer. El recinte fou novament
devastat el 1936.
Des d'aleshores s'hi han fet diverses restauracions.
El claustre és la part del monestir més important
des del punt de vista monumental per la singularitat dels seus arcs, únics a
tota Europa. La seva construcció, malgrat ser del segle XIII i posterior a la de l'església,
mostra clarament influències musulmanes.
Els arcs són polilobulats, en trobem de tres i de cinc lòbuls,
decorats amb frisos geomètrics o vegetals, i descansen
sobre columnes geminades molt simples. Les bases són senzilles i dues estan
decorades amb motius vegetals com si es tractés de capitells invertits.
De capitells n'hi ha de l'època de transició
derivats del corinti,
però també en trobem d'altres clarament romànics amb representacions
zoomòrfiques, d'animals fantàstics, i motius vegetals. Alguns són
representacions historiades, com l'expulsió del Paradís d'Adam i Eva, o
figurades com les sirenes, lluites de guerrers amb lleons o monstres,i els
sofriments de la dona lúbrica.
Al voltant del claustre hi ha tombes, dues d'elles pertanyen a
la família dels comtes de Bell-lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada