El Palau té el seu
origen a l'antiga masia de Can Feliu, del segle XVII. La finca fou adquirida el 1862 pel comte Eusebi Güell,
juntament amb la veïna Can Cuiàs de la Riera. Juntes formaren la Finca Güell,
de gran extensió (30.000 m²). S'encarregà la reforma de la torre Can Feliu a l'arquitecte Joan Martorell i Montells,
que construí un palauet d'aire caribeny,
acompanyat d'una capella neogòtica i
envoltat de magnífics jardins. Més tard, s'encarregà a Antoni Gaudí la reforma de la casa i la
construcció d'un mur de tanca i els pavellons de porteria.
El 1884 Gaudí també
s'encarregà parcialment del disseny dels jardins de la finca, construint dues
fonts i una pèrgola.
Eusebi Güell cedí
la casa i part dels jardins a la Corona, en agraïment pel seu nomenament
nobiliari, el 1918.
Llavors s'emprengué una nova remodelació per a convertir-la en Palau Reial (1919-1924),
a càrrec dels arquitectes Eusebi Bona i Francesc
Nebot. El palau està format per un cos central de quatre
plantes, amb una capella a la part posterior, i dues ales laterals de tres
plantes que s'obren en corba a la façana principal. La façana exterior és
d'estil noucentista amb
porxos de columnes toscanes, obertures d'arc de mig
punt amb
medallons intercalats i gerros coronant la construcció. L'interior conté una
diversa barreja d'estils, tant en decoració com en mobiliari, que van des de
l'estil Lluís XIV fins als estils més
contemporanis.
El 1924 es convertí oficialment en Palau
Reial però, al proclamar-se la República el 1931,
passà a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona,
que decidí instal·lar el Museu d'Arts Decoratives, inaugurat el 1932.
El 1937 fou temporalment seu del govern de la República, on Juan Negrín i la resta de ministres van
governar temporalment. Durant
el règim franquista tornà
a ser residència del cap de l'estat. El 1990 s'instal·là el Museu de Ceràmica.
Actualment l'Ajuntament de Barcelona en té cedit l'ús a la Generalitat de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada