Barcelona està organitzada en deu districtes, un mosaic -un "trencadís"- de deu peces que juntes conformen un fresc viu, palpitant i harmònic. Des de les faldes del Tibidabo fins al mar Mediterrani es despleguen deu Barcelones amb els seus peculiars barris que hauràs de descobrir per comprendre una ciutat amb dos mil anys d'història, oberta al món, en la qual conviuen coneixement, diversió, cultura, creativitat, tradició i avantguarda... Gaudeix de Barcelona!

dimecres, 15 de gener de 2020

Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya està situada en el recinte urbà que comprèn els edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu, juntament amb la Casa de la Convalescencia i l'edifici de l'antic Col·legi de Cirurgia. Durant més de cinc-cents anys, aquest complex va ser el centre del passat sanitari de Barcelona.
L’Amfiteatre Anatòmic de Barcelona és un dels elements més curiosos i destecats que es troben dins la seu de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, coneguda també per les sevas sigles, RAMC. Tot i tratar-se d’un dels llocs més interessants de Barcelona i que la seva visita ajuda a conèixer de primer mà tant una época pasada i apassionant de la ciutat com, més específicament, la historia i evolución de la medicina a Catalunya i Espanya, la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya segueix sent una de les sorpreses que amaga Barcelona, sent encara una gran desconeguda per a molts Barcelonins.
L’edifici que alberga la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i on es troba l’Amfiteatre Anatòmic de Barcelona del segle XVIII forma part del complex de l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, que va estar operatiu durant 6 segles, des de l’any 1401 fins al 1929, momento en el qual es va convertir en l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, traslladant-se fins el nou Districte de l’Eixample. L’edifici és una extensió del complex hospitalari, projectat per donar un espai a una nova institución, el Real Colegio de Cirugía de Barcelona. Va ser construït per l’arquitecte Ventura Rodriguez amb pedra de la muntanya de Montjuïc en un, per aquells temps, novedós i sobri estil neoclàssic. Tot i això l’edifici també compta amb alguns detalls arquitectònics barrocs, més propis de l’època en la qual va ser projectat. Després de dos anys de treballs, l’edifici es va inaugurar l’any 1764.
El Real Colegio de Cirugía de Barcelona, els membres de la qual treballaven i impartien classes a l’Amfiteatre Anatòmic, es va transformar en la Facultat de Medicina l’any 1843, encara que no va ser fins a uns anys mes tard, concretement al 1907, quan aprofitant la inauguració de l’Hospital Clínic es va trasladar fins a unes dependències molt més àmplies i modernes del nou hospital. Finalment, l’any 1929, l’edifici va ser cedit a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, actual Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.
L’Amfiteatre Anatòmic de Barcelona, igual que l’edifici en el qual es troba, data del segle XVIII i es va projectar per proporcionar al recentment creat Real Colegio de Cirugía de Barcelona un espai en el qual poder treballar. L’Amfiteatre, de forma circular i amb una cúpula on es recorden alguns dels personatges més il-lustres de la medicina a Catalunya, es troba coronat per una meravellosa i espectacular làmpada. Al centre de l’amfiteatre es troba la taula de marbre original en la qual es realitzaven disseccions humanes amb interessos cien tífics. Així doncs, el profesor es disposava al centre, al costat de la taula de marbre on es trobava el cadáver o les peces anatòmiques, mentre els estudiants observaven i prenien notes des del seients que, realitzats en fusta i tallades en estil Rococó per les experimentades mans de l’artesà Llorenç Rosselló, són un altre dels elements destecats de l’amfiteatre.
No totes les persones que observaven aquestes disseccions i classes sobre anatomía humana eren estudiants, per aquest motiu es va adequar un espai en la part superior des d’on, a través d’unes gelosies, els assistents ocasionals, entre els quals de vegades es trobaven alguns membres destacats de les famílies més importants de Barcelona, podien satisfer la seva curiositat sense correr el risc de ser vistos.
La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya ha comptat al llarg de la seva historia, tot i que amb noms diversos de la institució, amb acadèmics i col-laboradors d’una gran importancia. D’entre tots ells, segurament el més conegut sigui Santiago Ramón y Cajal, catedràtic de la Facultat de Medicina i premi Nobel de Medicin l’any 1906, gràcies als seus estudis sobre l’estructura del sistema nerviós en la medicina. Altres noms destacats que mantenen una estreta relació amb l’edefici o la institución són; Pere Virgili, Antoni de Gimbernat, Miquel de Servet i Pere Mata i Fontanet.
Font: irBarcelona





Jaume Ferran i Clua fou un il·lustre metge i bacteriòleg català, que descobrí un vaccí contra el còlera. Posteriorment va continuar investigant i elaborà el vaccí antitífic, l'antiràbic i un altre contra la tuberculosi. (1851-1929)










































Cap comentari:

Publica un comentari