Fou creat per l’Estatut de Catalunya aprovat per les corts de la República pel setembre de l’any 1932 i els seus poders eren relativament amplis en el context definit per les fórmules autonomistes republicanes. Les eleccions de diputats per a la seva constitució —les úniques que es pogueren celebrar, per tal com la renovació quinquennal prevista coincidí amb la Guerra Civil— tingueren lloc el 20 de novembre de 1932.
Restablert per l’Estatut de Catalunya del 1979 com a assemblea legislativa de la comunitat autònoma
i peça clau de la nova Generalitat, l’estructura, l’organització i el
funcionament del Parlament foren molt influïts pels de les Corts Constituents
de la República i són homologables als dels parlaments contemporanis de les
democràcies liberals.
Li pertoca, a més de fer les lleis i d’elegir entre els seus
membres el president de la Generalitat, impulsar i controlar l’acció política i
de govern en l’àmbit de les seves competències; el formen 135 diputats, elegits
amb criteris de representació proporcional per un període de quatre anys.
Les primeres eleccions tingueren lloc el 20 de març de 1980
i el Parlament es constituí el 10 d’abril del mateix any.
Físicament, el Parlament de Catalunya és al parc de la
Ciutadella de Barcelona, on ocupa l’arsenal de l’antiga fortificació feta
construir per Felip V en finalitzar la guerra de Successió i en ocupar
l’exèrcit borbònic la ciutat de Barcelona.
Després de l’enderrocament de la fortificació (1869) i la
construcció del parc de la Ciutadella en el seu lloc, l’arsenal fou, juntament
amb el palau del governador i la parròquia militar, l’únic edifici conservat.
Construït pel mateix arquitecte de la Ciutadella, Jorge Próspero de Verboom,
l’arsenal ocupa una superfície de 5.532 m2, repartits en dues plantes i golfes.
Es disposa en dues grans naus en creu, amb un pavelló central coronat per una
cúpula. Els espais entre els quatre braços de la creu els ocupen quatre patis.
La planta baixa del cos central i dels extrems és formada per un porxo a base
d’un seguit d’arcades. L’edifici és de pedra de Montjuïc i de rajola vermella.
El 1889 l’Ajuntament de Barcelona inicià les obres per a
convertir l’edifici en palau reial, i amb aquesta finalitat el blasó d’armes
dels Borbó fou traslladat d’una de les portes d’accés de la Ciutadella a la
façana principal. En les obres de remodelació, dirigida per l’arquitecte
municipal de la ciutat Pere Falqués, s’obriren tres balcons a l’altura del
primer pis, es decorà la façana amb esgrafiats, s’alçà el cos central de
l’edifici i es col·locà al mig de la façana l’escut de pedra de la porta del
Socors de la Ciutadella.
Bé que l’any 1894 fou habilitat com a residència de la reina
regent Maria Cristina d’Àustria, aquesta hi renuncià, i l’any 1900 el
consistori aprovà destinar-lo a Museu Municipal d’Art, i amb aquesta finalitat
hom hi afegí dues ales laterals i decorà les façanes amb vint-i-quatre bustos
d’artistes catalans i de persones relacionades amb la història de l’art català,
ampliació inaugurada el 1915. El 1927 hom hi construí el jardí actual, centrat
per un estany amb una rèplica de l’escultura Desconsol, de Josep Llimona.
Cedit el 14 d’octubre de 1932 com a seu del Parlament de
Catalunya, el decorador Santiago Marco, dirigí les obres d’adaptació i
decoració, que coordinà el conseller de Governació Josep Tarradellas, el qual,
seguint instruccions del president de la Generalitat, Francesc Macià, feu
cobrir l’escut d’armes dels Borbó amb les quatre barres. La sessió inaugural
tingué lloc el 6 de desembre de 1932.
Després de la Guerra Civil Espanyola, les autoritats
franquistes convertiren el Palau del Parlament en caserna, fins que l’any 1945
hi fou instal·lat el Museu d’Art Modern i, posteriorment, altres institucions,
com el Gabinet Numismàtic i la Biblioteca dels Museus d’Art. Durant trenta-set
anys el Saló de Sessions fou clausurat i hom en prohibí l’accés. A la façana
principal, les quatre barres foren novament substituïdes per l’escut d’armes
borbònic.
Després del franquisme, i restablert l’autogovern català,
recuperà les funcions com a seu del Parlament català a partir de la primera
legislatura (1980), formalitzades l’any 1999 amb la cessió del palau en
qualitat de cambra legislativa catalana a la Generalitat de Catalunya per
l’Ajuntament de Barcelona.
La cessió permeté successives ampliacions i adequacions de
l’edifici fins al setembre del 2004, data a partir de la qual es dedica
íntegrament a usos parlamentaris. L’any 2006 els presidents de la Generalitat i
del Parlament, i l’alcalde de Barcelona signaren un nou acord per a la construcció
d’un edifici adjacent al Parlament de Catalunya que n’ampliava les
dependències.
El 10 de setembre de 2012, arran d’un acord de la mesa del
Parlament adoptada el mes de maig, foren inaugurades les quatre barres a la
façana principal, que taparen novamen l’escut d’armes dels Borbó.
Font: enciclopèdia.cat
Font: enciclopèdia.cat
Desconsol, de Josep Llimona
La Pietat, de Ferran Ventura
Entrada principal
Escala d'honor
Dona asseguda, de Lluís Cera i Bernad
Creuer central
'7 de novembre', d'Antoni Tàpies
Amb aquesta obra el pintor va homenatjar les prop de tres-centes persones que el 7 de novembre de 1971 es van reunir clandestinament a l'església de Sant Agustí de Barcelona per constituir l'Assemblea de Catalunya, amb la voluntat d'acabar amb la dictadura i obrir un camí de transició amb un programa de mínims, que va cristal·litzar en la consigna “Llibertat, amnistia i estatut d'autonomia”.
Saló gris dels passos perduts
Saló dels canelobres
Saló rosa dels passos perduts
Saló de plens
Mesa presidencial
Sala auditori
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada