Barcelona està organitzada en deu districtes, un mosaic -un "trencadís"- de deu peces que juntes conformen un fresc viu, palpitant i harmònic. Des de les faldes del Tibidabo fins al mar Mediterrani es despleguen deu Barcelones amb els seus peculiars barris que hauràs de descobrir per comprendre una ciutat amb dos mil anys d'història, oberta al món, en la qual conviuen coneixement, diversió, cultura, creativitat, tradició i avantguarda... Gaudeix de Barcelona!

dissabte, 14 d’abril de 2018

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Interiors)

L'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, consta de tretze edificis modernistes; la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, compta d'uns altres sis edificis d'un modernisme moderat, així com d'altres construccions posteriors. Tot i no haver-se desenvolupat íntegrament tot el projecte original la seva notorietat ha estat reconeguda amb diversos premis i amb el nomenament com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997.
Edificat com a un centre hospitalari modern i innovador, al cap de cent anys ha deixat de complir amb aquestes funcions, que van ser traslladades, a partir del 2009, a un nou hospital dins del mateix perímetre del recinte en sintonia amb les necessitats del segle XXI. Després de quatre anys d'obres de restauració, el recinte modernista es va inaugurar el 24 de febrer del 2014 acollint, entre altres, centres de les Nacions Unides i de l'OMS.
Construït amb els materials i la decoració pròpia d'un modernisme amb inspiració neogòtica, destaca la profusió de ceràmica, amb funcions profilàctiques i decoratives, maó vist i escultures que incorporen una ampla iconografia on es mostra la visió religiosa i historicista del seu autor.
Per la gran quantitat d'edificis, la seva riquesa ornamental i el seu nivell de conservació, l'Hospital de Sant Pau és el conjunt més gran de l'arquitectura modernista catalana.
La construcció de l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau va permetre allotjar els serveis de l'hospital de la Santa Creu, una institució hospitalària creada al segle XV que disposava d'unes instal·lacions precàries per a les condicions sanitàries exigides a finals del segle XIX. La seva construcció, però, no fou deguda a aquesta necessitat de renovació, sinó a una decisió de Pau Gil i Serra, un banquer barceloní establert durant 62 anys a París. Pau Gil, director de la Banca Gil, va morir solter el 1896 a la seva residència de París i, en el seu testament, va disposar ser enterrat a Barcelona juntament amb els seus pares, liquidar la banca i destinar la meitat dels béns resultants de la liquidació a la construcció d'un «nou hospital» a Barcelona amb el nom de Sant Pau, dedicat a assistir pobres i que hauria de ser gestionat per una institució de prestigi reconegut.
La necessitat de canvi de l'hospital de la Santa Creu, juntament amb el fet de comptar amb unes noves instal·lacions hospitalàries que algú havia de gestionar, donaren com a resultat la creació d'aquesta nova institució que fusionava, en el seu nom, l'originari de l'hospital medieval i el desitjat pel mecenes del nou complex hospitalari.
El projecte original concebut per Lluís Domènech i Montaner constava de 48 pavellons construïts segons un patró de disseny i distribuïts al voltant de dos eixos principals (sud-nord i est-oest) de 50 metres d'amplada, amb uns carrers complementaris de 30 metres. Aquests eixos principals, ubicats a les diagonals del quadrat tancat del conjunt, formen una creu que és el símbol omnipresent de l'hospital i que referencia a l'hospital original.
Vint-i-cinc dels pavellons havien de ser d'un pis, onze de dos pisos i dotze de destinats a serveis diversos. Tots ells comptaven amb soterrani i estaven interconnectats per galeries subterrànies perquè s'hi poguessin desplaçar personal i malalts sense haver de sortir a l'exterior. Feien també les funcions de galeries tècniques per a ubicar les instal·lacions i conduccions externes als pavellons, facilitant-ne el manteniment. (Extret de Viquipèdia)














































2 comentaris:

  1. Fa tres anys llargs vaig visitar el recinte i també ho vaig publicar al bloc. Hi observo unes diferències que encara fan més interessant la visita, per exemple el pavelló amb els llits i altres amb mobiliari, abans estaven buits, calia imaginació tot i que ja hi havia les fotografies d'època.
    La qualitat de les teves fotografies és envejable, Llorenç.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per la visita i comentari. Salutacions.

      Elimina