Parc del Laberint d'Horta - Jardins del Palau de les Heures

El Parc del Laberint d'Horta és un jardí-museu que ocupa els terrenys d'una finca del marquès de Llupià, al Districte d'Horta-Guinardó. L'obra es va encarregar a l'italià Domenico Bagutti, mentre que el jardiner francès Delvalet va ser el responsable de les plantacions i el català, Jaume Valls, en va supervisar els treballs. És avui un exponent de jardí neoclàssic del segle XVIII amb un toc de fisonomia italiana. Es va inaugurar com a parc públic municipal l'any 1971. El 1994 se'n va fer una restauració en profunditat que en va transformar la concepció a la categoria de jardí històric. Destaca el jardí domèstic, el jardí romàntic, el laberint, les nombroses instal-lacions d'aigua i els exemples d'escultura que acull. A tocar dels jardins destaca l'equipement municipal de formació de jardineria "Centre de Formació del Laberint" i la Biblioteca del centre de Formació del Laberint. 

* * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * * *

Molt a prop del Laberint d’Horta es troben els jardins del Palau de les Heures, no tan coneguts com el primer, però sí que tenen una bellesa igualment destacable. Construïts juntament amb el palau a la fi del segle XIX per l’arquitecte August Font i Carreras per encàrrec de l’industrial Josep Gallart Forgas, els jardins estan presidits per unes palmeres de gran alçada i altres arbres, com ara magnòlies, acàcies, cedres, tarongers, alzines, etcètera. La visió de tota la seva esplendor a la primavera és un espectacle per als sentits.

El jardí, d’estil francès i italià renaixentista i dissenyat per Adrià Piera, s’estructura en tres terrasses: la més alta és ocupada pel palau i uns primers jardins. La segona i la tercera —que és la més gran— són les que tenen més valor paisatgístic gràcies a la frondositat dels arbres i als nombrosos parterres.

Des de l’entrada del parc, el palau es veu al final, perdut entre les palmeres amb dues escalinates que descendeixen fins al jardí. Construït a l’estil d’un châteaux francès, té quatre torres cilíndriques rematades en quatre pics cònics. La façana està presidida per un grup escultòric que és una al·legoria de les heures de Josep Campeny.

Residència dels Gallart fins a la Guerra Civil, el palau va acollir durant un temps el president de la Generalitat Lluís Companys i més tard va passar a ser propietat de la Diputació de Barcelona i d’ús públic fins que va esdevenir la Fundació Universitària Bosch Gimpera, relacionada amb la Universitat de Barcelona.