Barcelona està organitzada en deu districtes, un mosaic -un "trencadís"- de deu peces que juntes conformen un fresc viu, palpitant i harmònic. Des de les faldes del Tibidabo fins al mar Mediterrani es despleguen deu Barcelones amb els seus peculiars barris que hauràs de descobrir per comprendre una ciutat amb dos mil anys d'història, oberta al món, en la qual conviuen coneixement, diversió, cultura, creativitat, tradició i avantguarda... Gaudeix de Barcelona!

diumenge, 8 de gener de 2017

La Pedrera - Casa Milà (Interiors)

La Casa Milà, coneguda popularment com «La Pedrera», és un edifici singular construït entre 1906 i 1912 per l'arquitecte Antoni Gaudí (1852-1926) i declarat Patrimoni Mundial de la Unesco l'any 1984. Actualment l'edifici és la seu de la Fundació Catalunya-La Pedrera i allotja un important centre cultural de cabdal importància a la ciutat pel conjunt d'activitats que organitza i pels diferents espais museístics i d'ús públic que inclou. 
Coneguda com «La Pedrera» pel seu aspecte exterior, semblant al d'una pedrera a cel obert, la Casa Milà va ser un encàrrec que l'industrial Pere Milà i Camps i la seva esposa, Roser Segimon i Artells, vídua d'un adinerat indiano de Reus, van fer a Antoni Gaudí l'any 1906. La idea era construir un edifici en la parcel·la en el límit entre Barcelona i Gracia, com a residència familiar, però també amb pisos de lloguer, en un moment en què l'Eixample de Barcelona es va convertir en el principal motor de l'expansió urbanística de la ciutat, la qual cosa va transformar al passeig de Gràcia al nou centre residencial burgès.
La Pedrera es va construir com dos blocs de cases, amb accessos independents, intercomunicats per dos grans patis interiors i amb una sinuosa façana comuna que transmet el ritme interior. L'estructura de la casa està feta de pilars i permet disposar d'una planta lliure amb grans obertures en la façana. L'edifici va suposar una ruptura amb el llenguatge arquitectònic de les obres de Gaudí, per la innovació tant en els seus aspectes funcionals com en els constructius i ornamentals.
En la seva plenitud professional, als cinquanta-quatre anys, després d'haver aconseguit un estil propi i independent respecte als estils històrics, Gaudí va projectar la Casa Milà (1906-1912), que es va acabar convertint en la seva última obra civil i, al mateix temps, en una de les més innovadores en els aspectes funcionals, constructius i ornamentals. De fet, gràcies a les seves propostes artístiques i tècniques, sempre ha estat considerada una obra de ruptura, fora dels esquemes del seu temps, una rara avis dins del propi modernisme i, especialment, una obra que s'ha anticipat a l'arquitectura del segle XX.
La Casa Milà és la quarta i última de les obres que Gaudí va realitzar en el Passeig de Gracia, en aquell moment l'avinguda més important de la ciutat, que comunicava la Barcelona vella, que havia derrocat les muralles, amb la vila de Gracia.
Encara que se la coneix oficialment amb la denominació de Casa Milà perquè va ser una iniciativa immobiliària d'aquesta família, que també va establir allí la seva residència, popularment va rebre el sobrenom de «La Pedrera», que irònicament al·ludeix, com ja s'ha dit, al seu aspecte exterior, semblant a una pedrera a cel obert.











 





 





























2 comentaris:

  1. Fantàstiques fotografies , amb tota mena de detalls ( dibuix de Casas inclòs) i amb una musica molt adequada .
    Felicitats!

    ResponElimina