Barcelona està organitzada en deu districtes, un mosaic -un "trencadís"- de deu peces que juntes conformen un fresc viu, palpitant i harmònic. Des de les faldes del Tibidabo fins al mar Mediterrani es despleguen deu Barcelones amb els seus peculiars barris que hauràs de descobrir per comprendre una ciutat amb dos mil anys d'història, oberta al món, en la qual conviuen coneixement, diversió, cultura, creativitat, tradició i avantguarda... Gaudeix de Barcelona!

dimecres, 11 d’abril del 2018

Església de l'hospital de la Santa Creu i Santa Pau

Essent la nota religiosa una de les característiques de l'Hospital de la Santa Creu al llarg de tota la seva trajectòria, al recinte modernista no hi podia faltar una església. Ja el 1916, en traslladar-hi els primers malalts es vetllà no només per la seva cura sanitària, sinó també per la cura espiritual, habilitant una capella provisional al Pavelló del Sagrat Cor (posteriorment anomenat de Sant Salvador). El mes de juny d'aquell any l'administrador de torn Francesc Muñoz va beneir l'altar, el sagrari i les imatges.
Però no va ser fins l'any 1923 que es va començar a construir l'església. Justament l'onze de març d'aquell any es col-locava la primera pedra de l'edifici religiós dissenyat per Lluís Domènech i Montaner, amb modificacions respecte el projecte original per a fer-la més senzilla. Aquestes modificacions van ser contínues fins a la finalització de l'obra, dirigida pel fill de Lluís Domènech, Pere Domènech i Roura, que va ser l'encarregat d'enllestir el conjunt d'edificis a la mort del seu pare, ocorreguda el mes de desembre. L'edifici religiós pretenia donar servei a la comunitat religiosa de germans, als treballadors i al públic en general.
El 16 de gener de 1930, a les 11 del matí, l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va ser inaugurat pel rei Alfons XIII. Dues hores abans, a les 9, l'Església Pública de l'Hospital havia estat beneïda pel bisbe de la diòcesi, el Dr. D. Josep Miralles i Sbert, assistit per diverses autoritats eclesiàstiques i el clergat de l'Hospital i l'Institut Mental.
Només una nota anecdòtica, que ha corregut de boca en boca: la representació del bou del púlpit tenia unes boniques i enormes banyes, que pel que sembla molestaven a algú quan hi passava. Una d'elles, la que dóna al passadís central, va ser podada. Quan? Com? Això es un secret que ja forma part de la història...
(Extret de la publicació de Pilar Salmerón en el bloc "de Santa Creu a Sant Pau")






















Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada