Museu Marítim

El Museu Marítim de Barcelona es troba emplaçat a l'edifici de les Drassanes Reials de Barcelona, un espai dedicat a la construcció naval entre el segle XIII i el segle XVIII, surt documentat amb data de l'any 1243, on s'assenyalen els límits de Barcelona, fent esment d'unes drassanes. Està declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
El conjunt arquitectònic de les Drassanes Reials de Barcelona, seu del Museu Marítim, és un dels monuments més importants d’estil gòtic civil d’ús industrial. Es tracta d’un equipament cultural de primer ordre, ubicat al centre històric de la capital catalana i amb una gran capacitat per acollir esdeveniments.
El Museu Marítim de Barcelona és un espai per a la interpretació i difusió de la cultura marítima catalana de forma innovadora, participativa i pròxima a la societat i al territori, mitjançant la recerca, conservació i salvaguarda del patrimoni. Vol ser una institució de referència de la cultura marítima mediterrània, oberta i accessible a tota la societat, i cooperativa amb les persones i les organitzacions. El Museu té la voluntat d’excel·lir en la gestió patrimonial, la creació de coneixement i l’educació, amb la missió d’actuar com a impulsor del progrés social i territorial del seu entorn, des de l’òptica de la relació de Catalunya i la seva gent amb la mar, que és el que singularitza el Museu Marítim de Barcelona respecte d’altres museus de temàtica marítima.

Pailebot Santa Eulàlia

El pailebot Santa Eulàlia és un veler centenari que forma part de la flota del Museu Marítim de Barcelona. Va ser un dels darrers velers dedicats al transport de mercaderies a la Mediterrània. Avui ès un element del patrimoni fonamental per comprendre la història marítima del nostre país. L'any 2011 la Generalitat de Catalunya el va declarar Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN)
Actualment el Santa Eulàlia exerceix com a ambaixador del Museu, de la ciutat i del país, i participa en esdeveniments culturals marítims.
L'embarcació va ser construïda l'any 1918 a Torrevella (Alacant) per encàrrec de l'armador Pascual Flores, que el va batejar amb el nom de la seva filla: Carmen Flores. Es va dedicar a transportar mercaderies (cereals, fusta, sal, minerals...) a la Mediterrània i també a l'Atlàntic (Cuba). Per la seva rapidesa i el seu bon rendiment, es va guanyar el sobrenom d'el Chulo.
L'any 1997 el Museu Marítim de Barcelona el va adquirir en una subasta pública, amb l'objectiu de preservar un dels derrers pailebots existents a la Mediterrània.
L'any 2000 després de minuciosos treballs de restauració per retornar-li l'aparença original, el pailebot va tornar a l'aigua rebatejat amb el nom de Santa Eulàlia, en honor a la copatrona de la ciutat.